La teula àrab

La teula àrab

Si bé hi ha moltes formes de construir una teulada, hi ha dos tipus de teula que predominen en tota construcció d’aquestes característiques: una és la teula plana, que requereix una coberta uniforme que permeti que les peces puguin encaixar a la perfecció evitant problemes com les goteres, i una altra és la coneguda teula àrab, que posseeix diverses facilitats d’encaix sobre una coberta que compti amb formes irregulars.

La teula àrab es col•loca en filades, seguint les línies del màxim pendent; les teules es col•loquen de forma alternada, és a dir, primer es col•loca la part còncava cap amunt i la convexa cap avall. Ambdues van amorterades i fixades a la coberta; són molt més vistoses i a més són molt més fàcils de substituir en cas de trencament si es compara amb les teules planes de tota la vida.
La teula àrab té forma d’un tronc de con, està tallada per la meitat longitudinalment i gràcies a aquesta forma es poden solucionar molts dels problemes que poden aparèixer en un teulada. Malgrat el seu nom, la teula àrab és d’origen romà, si bé els àrabs van perfeccionar-la i li van donar un ús més present en moltes de les seves construccions.

Sempre s’ha dit que si alguna cosa funciona, per què tocar-la? Aquesta idea pot aplicar-se a les teules: són molt antigues, però avui dia, amb tanta tecnologia present en les nostres vides, són un element indispensable per a les cobertes de les nostres cases, i tant les plantes com les àrabs, sempre que estiguin ben instal•lades, ens ofereixen un bon aïllament tèrmic, estanqueïtat a l’aigua i al vent, aïllament acústic, resistència al foc i a les gelades, estètica i sobretot respecte al medi ambient. Es pot demanar més d’aquest fantàstic invent?